30 de juny 2010

Els llocs de l'oblit, Andrew Moore

Sempre m'he sentit atreta pels espais abandonats, per les restes de la memòria escampades pel paisatge, per les vides passades i els moments escrits en les estances i els objectes. Per la vida incrustada en llocs que abandonem i que comencen a ser de ningú per ser de tots i totes.

Hi ha un fotògraf que retrata aquests espais de l'oblit d'una forma genial: l'Andrew Moore. En Moore és professor a la School of Visual Arts de Nova York i també  fundador de l'Art of Science project, un premi universitari que fomenta la interacció entre art i ciència. 





















Per acabar, us recomano una web que ha realitzat un inventari dels pobles abandonats d'Espanya, per si voleu començar a recòrrer aquests llocs de l'oblit: http://mapa.pueblosabandonados.es/

21 de set. 2009

De visita als "Rencontres d'Arles 2009"

Aquest estiu m'he passat per Arles, el poble "fotogràfic" de la France i he viscut en persona el festival de Les Rencontres d'Arles , que enguany cumpleix el seu quaranta aniversari i que es corrobora com un dels festivals Internationals més importants i audaços del moment.

I Arles m'esperava amb una mostra organitzada per Nan Goldin , i jo que no sóc gaire "fan", vaig disfrutar com una estudiant de primer de carrera amb la projecció "The Ballad of Sexual Dependency" . El poder que té per retratar la més privada intimitat de la contracultura americana dels 80 i 90 és avui encara sorprenent.

Però per sobre de tot, i confesso que vaig sofrir un shock "de sobreinformació", el que ara, avui, retorna al meu cap és l'impressionant mostra retrospectiva de Duane Michalls i la sèrie d'Eugene Richards.

En Duane Michalls per la seva capacitat de risc, amb fotografies que critiquen l'star system de l'art amb cruesa i sense embuts:



I l'Eugene Richards per la marevellosa sèrie "The Blue Room", formada per memòries abandonades de l'amèrica profunda.








7 d’ag. 2009

Rinko Kawauchi, el relat poètic






Us deixo algunes fotografies del llibre "The eyes, the ears" de la Rinko Kawauchi. Aquesta fotògrafa és un descobriment per mi. I el llibre el vaig comprar l'any passat a Japó al Tokyo Metropolitan Museum of Photography.
Es tracta d'una edició en la que es combina la fotografia amb la poesia. Sempre tendeixo a pensar en la fotografia com a sèrie, però al final el que em queda és simplement repetició. M'encanta aquesta autora perquè trenca aquest esquema. Els seus llibres es construeixen a partir del relat poètic, traspassant les fronteres del "tema" fotogràfic. Mirar els seus llibres es com fluir per un mar d'imatges que es detenen en les qüestions més aparentment insignificants: una taula estesa després de dinar, una papallona parada al vidre d'una finestra, unes flors. El temps és fa líquid, i s'escola entre les mans. Poder transmetre aquesta sensació a través de les imatges em sembla fascinant.

Us convido a conèixer-la amb aquestes entrevistes:
i amb una de les poesies del llibre:

listen.
wake up.
the eyes, the ears,
to the fingertips
and with the whole body.